1. UN BON CAVALLER

Les característiques per ser un bon cavaller a partir de la figura de Guillem de Veroic, són que ha de tenir qualitats que no són pròpies dels homes, ha de ser fort, virtuós lleial i piadós perquè protegeixi i defenses el poble. A més a més, ha de tenir coratge cavalleresc, un bon domini de l’estratègia militar i amb les armes, ha de ser molt valent perquè així pugui perseguir la maldat, sense tenir por ni ignorar els perills que això pot comportar. També ha de ser un home graciós, amable i accessible per la gent del poble. Per això, tal i com diu Guillem de Varoic, ser cavaller és difícil i feixuc.

El paraula cavaller significa “persona que munta a cavall”, tot i que al llarg del temps també ha anat agafant altres significats, com per exemple per expressar una condició social molt diferent que ha anat canviant al llarg de les diferents etapes històriques.

L’origen del mot cavaller ve de la paraula cavall, que el mateix temps aquest, prové del llatí Agustín-i (pels cavalls que s’utilitzaven pel camp, poble i per la feina). La resta dels cavalls feien servir el terme equus-i (els cavalls utilitzats per la guerra i batalles), d’aquí prové el mot orde equester que significa classe social dels cavallers.

Els vuit adjectius més importants de les virtuts que ha de tenir un bon cavaller són:

Valor, crueltat, lleial, fe, esperança, generositat, ha de ser prudent i finalment honrat.

2. MÓN BÈL·LIC

Algunes de les armes que feien servir en el món bèl·lic eren:

Principalment l’escut, on podem veure que n’hi ha diferents i l’espasa. La copagorja era una mena de punyal d’un pam o pam i mig que tenia un doble tall. Hi havia un conjunt d’armes defensives del cavaller i el cavall anomenades arnès. El cabasset era el casc semiesfèric que no protegia la cara. La bavera era una peça del casc que protegia la part de la boca i el mentó. També hi havia un tipus d’arma que s’assemblava a la destral, anomenada atxa. Els petjats eren els aparells de guerra que cobrien els soldats quan s’acostava l’enemic. Les bombardes eren una mena de canó que llançava pedres o boles de ferro. Una mena d’escut era la tarja, que era un escut lleuger. Havia un tipus de ganivet anomenat coltellines. Un altre tipus d’arma era l’adarga que era una mena d’escut fet de cuir i de forma ovalada, en forma de cor, resistent a l’espasa i a la llança. Un altre tipus d’escut que hem pogut veure en el llibre, on parla sobre una batalla, era un gran pavès, era un escut llarg, de forma de rectangle i oblong. El feien servir per protegir els ballesters. També feien servir uns aparells de guerres anomenats bancs petjats que cobrien els soldats quan s’acostaven a l’enemic.

Hi ha diferents peces de vestir ja que les podem distingir per cada personatge i cada espai que ens explica en la novel·la, per exemple ens diu com aniran vestits Tirant lo Blanc i el senyor de les Viles-Ermes quan volen lluitar entre ells, on Viles-Ernes tria la vestimenta. Podem veure que en aquest tipus de batalla, anaven vestits simplement amb unes camises de tela de França. Un altre tipus de peces de vestir, eren les armadures que es feien servir per lluitar en batalles. També hi havia un tipus de vestits de cerimònia, llargs fins el peus i eren molt luxosos, s’anomenaven roba d’estat. Hi havia un tipus de roba teixida amb fils d’or i plata, sobre una base de seda que eren els brocats. Havia un tipus de camises anomenades cilicis, on eren camises aspres que es duien per fer penitència. A l’hora del calçat, podem distingir el tapí, que era una sandàlia de sola gruixuda i tela usada principalment per les dones. Les clotxes eren un tipus de vestit ample i bastant llarg. Els homes tenien com a pesa de vestir, un tipus de barret anomenat bonet. També, una altra peça de vestir dels homes, eren els calçons, eren els calçotets. El brial era una peça de vestir femenina que es lligava a la cintura on anava damunt de la camisa i era roba interior. Una altra peça de vestir que utilitzaven les dones, i també era roba interior, era clotxeta. Era una mena de drap que feia de sostenidor i cobria el pit. La gonella era un vestit que es duia damunt la camisa i sota la roba exterior, semblant el brial. Les aljubes eren una mena de túniques llargues fins als genolls. Finalment un altre tipus de vestimenta era, el capell de llit, utilitzat per anar a dormir es posaven una peça de roba que cobria el cap.

Hem pogut veure que hi ha diferents tipus d’enfrontaments, entre dos cavallers sols i també amb batalles de grans cavallers forts i valents. Entre una batalla entre els dos cavallers, ho hem pogut veure el duel de Tirant lo Blanc i el senyor de Viles-Ermes. En aquest tipus de duel, els dos cavallers tenen un paper diferent, Viles Ermes és el cavaller que repta a Tirant, o sigui el requeridor (era el cavaller que es creia ofès i provocava algú al combat). Tirant era el defensor. Per aquest duels, es necessita un jutge, perquè observi la lluita i cap dels dos cavallers, tingui més prioritat perquè així sigui la victòria sigui justa. També una persona estava encarregada per donar consells els cavallers, anomenada rei d’armes. També podem veure un altre tipus de batalla, on Tirat lluita contra els turcs, on és una batalla molt dura. Tenen estratègies diferents i només intervenen els cavallers que lluiten.

3. GUILLEM DE VAROIC I TIRANT

Les relacions entre la gent gran i la joventut ha anat evolucionant

“Ara els ancians han passat de ser l’objectiu d’arribada pel qual era un exemple a seguir pels de la nova generació, a ser cuidats”

|11 de novembre del 2009|

Actualment les relacions entre el jovent i la gent gran han anat canviant des de fa temps. Avui en dia la joventut no valora el tractament que fan a les persones més grans. Ara no tracten a la gent gran amb tant respecte sinó més aviat amb vulgaritat, ja que l‘època ha evolucionat i ha fet que la relació entre aquests també canviï. Si situem les relacions que hi havia en l’època en que es troba la novel·la, podem veure un gran canvi a l’actualitat, ja que abans la gent gran el que feia era transmetre els seus coneixements adquirits al llarg de la seva vida al jovent, perquè així aquests poguessin arribar tan lluny i més enllà que la generació anterior. La gent gran donava consells als joves, ja que ells han viscut una vida llarga i saben per on encaminar la joventut.

Avui en dia, això ja no és així, perquè la gent gran, ja no es mort tan d’hora, sinó que la vida s’allarga (ha evolucionat la medicació). Llavors, ara els ancians han passat de ser l’objectiu d’arribada pel qual era un exemple a seguir per els de la nova generació a ser cuidats. Amb això volem dir que ara al tenir molt més anys el que fa la gent jove és ajudar-los. Tot hi així sempre hi ha accepcions de qualsevol tipus.

El que creiem que té més importància a la joventut, és que es dediquin a estudiar per tenir un ofici quan siguin més grans. Al mateix temps, també han de gaudir de la vida adolescent, com tothom, han de fer allò que els hi correspon per l’edat.

Per la gent gran, el que creiem que és més important, és simplement gaudir de la vida, han estat tenint una vida llarga plena de treball i esforç, aquest és el moment on pots deixar el que has estat fent al llarg de la teva vida.

La relació que podem veure en els primers capítols de Tirant lo Blanc entre jove i ancià, no és la mateixa que hi ha actualment, sinó que és la relació que hem dit abans de les èpoques anteriors. Ho podem veure quan Tirant es troba amb Guillem de Veroic i aquest en veure que Tirant volia ser el que ell era antigament, l’acull, l’ajuda i li ensenya tot el que ha de saber per ser un bon cavaller, ja que Tirant no tenia ni idea del que era la cavalleria, per això li dona doctrina a base dels preceptes del Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon Llull i l’Arbre de batalles d’Honoré Bouvet.

Judit Pujol i Mireia Sulé.

4. BELLESA FEMENINA

Les característiques que més es valoren d’una donzella segons hem pogut veure com són la bella Agnès, Carmesina i Madresilva, entre altres, en destaquem la seva bellesa, el gentil parlar que tenen i la seva gràcia en la personalitat, l’afabilitat amb els altres, el seu saber i la generositat. Tot i així els de l’alta societat valoren més el poder social en que se situa la dama i no pas el seu caràcter o aspecte, ja que el que li interessa més és que sigui d’alta condició i amb més poder que la resta, sense tenir en compte altres característiques. (Ex: Ni que fos Reina o Emperadriu, per fer-li tant de cas, no trobarà vostra altesa, en aquest regne vostre, donzelles de major llinatge, bellesa, gràcia i saber, i plenes de moltes més virtuts?).

En canvi, avui dia no se sol valorar tant el nivell de classe social en que se situï la dona sinó que es dóna més importància a característiques com el caràcter i la bellesa de l’interior i també a l’aspecte físic, ja que les dones no han de ser casades obligatòriament amb reis importants, sinó que l'amor es lliure per cada persona i tothom pot estar amb la persona que estima i no amb una persona de grans riqueses i alta societat. Podem dir que en les dues èpoques hi podem trobar de tot, però que en l’actualitat, destaca més les característiques que pugui tenir la dama en sí mateixa sense contar amb el nivell de vida social en que estigui situada, això s’assembla més a allò que hem dit anteriorment sobre les característiques que més es valoren d’una donzella com la bellesa, el gentil parlar...

		Característiques que més es valoren d’una donzella
Segle XV	Segons la majoria de gent de qualsevol nivell excepte normalment l’alt	- La bellesa - Gentil parlar i el seu saber - La gràcia en la personalitat - Afabilitat amb els altres i generositat
	Segons gent de l’alta societat	- Nivell social en que estan situades
Actualitat	Segons la gran majoria de persones de qualsevol nivell social	- Valoren més característiques semblants a la majoria de gent del segle XV donant bastant importància a la personalitat, la bellesa interior i l’aspecte. - A diferència que els de la societat alta del s.XV, no es dóna tanta importància al nivell social en que estan, ja que les dones no han de ser casades obligatòriament amb reis importants, sinó que l'amor és lliure per cada persona i tothom pot estar amb la persona que estima i no amb una persona de grans riqueses i alta societat

5. TIRANT ENAMORAT

Estimat cosí Tirant;

Us vull aconsellar sobre el vostre mal que no us deixa ni dormir, ni menjar, ni gaudir de la felicitat que Déu us ha donat. No m’agrada veure-us així, vull que s’animi. Ha sigut afectat per la fletxa que Cupido us ha tirat, fent que vos us enamoreu de la Infanta Carmesina. Deixeu-me atorgar alguns consells ja que no m’agrada veure-us patir. Us diré clarament que el que vos sentiu no es pot curar amb una simple planta medicinal, així que lluiteu pel que estimeu. Com que vos s’ha enamorat de la infanta, heu de lluitar per ella i no que el vostre patiment cap a ella, us guanyi. No et dic que sigui fàcil ja que el teu amor ha sigut concedit a la dona prohibida perquè ets un cavaller i ella una Infanta de 14 anys.

Jo, Diafebus, us ajudaré i intentaré fer tot el possible perquè la teva tristesa i malaltia desaparegui com fan a les batalles els vostres contrincants.

Finalment, vull que sàpigues que si vos mor per aquest mal tan intens que Déu us ha atorgat, jo patiré com cinc vegades més el vostre mal. No patiu per aquest mal d’amor, perquè aquest amor pot sorgir.

Tirant lo Blanc, cosí meu, em plau dir-vos que les meves paraules us hagin ajudat i servit per alguna cosa.

Atentament el vostre cosí Diafebus.

6. RETRAT HUMORÍSTIC

Plaerdemavida

Plaerdemavida és una noia jove que és una mica introvertida i xafardera com la veïna del cinquè ja que l’hem vist actuar dient que ha somiat en que veia la relació amorosa entre Tirant i Carmesina, com també ho ha vist amb Diafebus i Estefania per un forat. Va dir que ho havia somiat, però en realitat estava observant aquests actes reals, on aquí podem veure que és mentidera com el Pinotxo. També és llesta, ja que ajuda el Tirant lo Blanc a estar una nit amb Carmesina. Ella posa el nas on no toca i també és previsora, ja que quan ajudar a Tirant lo Blanc a estar una nit amb Carmesina quan ella està dormint, preveu per on ha de sortir Tirant sense que l’enxampin de ple i s’estalviï de passar molta vergonya, i així no es posaria vermell com un tomàquet.

D’aspecte físic podem dir que, malgrat el llibre no ens ha donat molta informació, perquè s’ha centrat més altres coses com l’actitud, ens la imaginem que té el cabell tan fosc com el carbó i el seu aspecte físic és com una botifarra embotida dins d’un vestit de seda.

Ella pateix per Hipòlit, ja que està tan cega per ell que s’entrebancaria amb una roca al mig d’un estret camí i cauria de morros al terra.

7. TÒPICS LITERARIS

Els tòpic literaris

En la novel·la cavalleresca de Tirant lo Blanc, podem veure diferents tòpics literaris, encara que no hem reconegut molts ja que Juanot Martorell no n’ha fet servir gaires, per al que hem vist. Podem distingir entre Manus autem, Locus amoenus i Beatus ille, que són paraules o expressions del català antic.

Manus autem més o menys significa “sofrir”, ja que a la novel·la hem pogut veure que destaca molt el tema del sofriment.

Locus amoenus literalment vol dir “Lloc agradable”. És un caràcter mític del paisatge ideal, descrit bucòlicament a través dels seus diversos components (prat, rierol, arbre...) i relacionat, gairebé sempre, amb el sentiment amorós.

Beatus ille significa literalment “feliç aquell”, elogi de la vida camperola, rural, davant l'atrafegament urbà i cortesà.